Què vol dir que el ritme sinusal sigui normal però la freqüència canviï
El ritme sinusal és el ritme normal del cor. A partir d'aquí, el que pot canviar és la freqüència a la qual batega. És a dir, el cor pot continuar funcionant amb un ritme correcte, però anar més lent o més ràpid del que seria habitual.
Això és important perquè moltes vegades se sent parlar d'alteracions del cor i es fica tot al mateix sac. Aquí no parlem que el ritme estigui desorganitzat, sinó que el ritme sinusal es manté i el que canvia és la velocitat. Per això apareixen dos conceptes que convé tenir clars: la bradicàrdia sinusal i la taquicàrdia sinusal.
Quan estem malalts, per exemple amb febre, el cos està més accelerat i el cor ha de treballar més. En aquesta situació pot aparèixer una taquicàrdia sinusal. El ritme continua sent normal, però la freqüència puja perquè l'organisme respon al que li passa.
Bradicàrdia sinusal: quan el cor batega per sota de 60
Si el cor va per sota de 60 bpm, vol dir que tenim una bradicàrdia sinusal. El ritme continua sent sinusal, que és el ritme normal del cor, però batega més a poc a poc del que és habitual.
Això ajuda a entendre millor el terme, perquè de vegades, quan llegeixes bradicàrdia, sembla que sempre hi hagi un problema important al darrere. I no sempre és així. Dins de les bradicàrdies cal diferenciar bé quin tipus de freqüència baixa estem veient i en quin context apareix.
La bradicàrdia sinusal normal en algunes persones
Normalment la bradicàrdia sinusal no és patològica. De fet, es parla de bradicàrdia sinusal normal en persones que tenen el cor acostumat a treballar a freqüències més baixes. Es diu que hi ha esportistes d'elit que poden viure amb freqüències de fins a 40 pulsacions per minut, i en el seu cas això pot formar part de la seva situació habitual.
Per això no n'hi ha prou de veure un número aïllat. Una freqüència per sota de 60 no vol dir automàticament malaltia. Una altra cosa és quan aquesta freqüència baixa fa símptomes o no encaixa amb la situació de la persona; aquí ja entraria la idea d'una bradicàrdia sinusal simptomàtica o d'una valoració més concreta.
Taquicàrdia sinusal: quan el cor supera els 100 bpm
La taquicàrdia sinusal apareix quan el cor supera els 100 bpm. Igual que en la bradicàrdia sinusal, el ritme del cor funciona bé, però va més ràpid del que seria normal dins d'un ritme sinusal.
Això també sol generar dubtes perquè una freqüència alta impressiona més quan la veus en xifres. Però moltes vegades respon a una situació concreta del cos. El cor s'accelera perquè l'organisme li demana més feina en aquell moment.
Quan pot aparèixer una taquicàrdia sinusal
Una taquicàrdia sinusal pot aparèixer quan tenim febre. Estem malalts, el cos està accelerat i el cor ha de treballar més. En aquest context, la freqüència puja, però el ritme continua sent normal.
Per això, en molts casos, tampoc no parlem d'una cosa patològica per si mateixa. És una resposta del cos. L'important és entendre per què es produeix aquesta pujada de freqüència i no quedar-se només amb el número.
Quan la freqüència alta es manté massa temps
Quan fem esport ens podem posar a 180 o 190 bpm. En aquell moment el cor respon a l'esforç. El problema seria que aquesta freqüència tan alta es mantingués de manera prolongada en el temps.
Aquí sí que pot ser perjudicial per a la salut, perquè al final estàs portant el cor al límit durant massa temps. La diferència és si aquesta acceleració apareix com una resposta puntual o si es manté més del que el cos tolera bé.
Per què és important diferenciar la bradicàrdia sinusal i la taquicàrdia sinusal
Diferenciar la bradicàrdia sinusal i la taquicàrdia sinusal ajuda a entendre millor què passa de debò. En tots dos casos el ritme sinusal es conserva, però la freqüència canvia en direccions oposades. Una va lenta i l'altra va ràpida.
Tenir clars aquests conceptes evita confusions. No és el mateix una freqüència baixa en una persona que hi està acostumada que una freqüència baixa amb símptomes. Tampoc no és igual una taquicàrdia sinusal per febre o per exercici que una freqüència alta mantinguda massa temps. Aquí és on rau la importància de saber diferenciar-les.
La idea clau per entendre aquests conceptes
La idea clau és senzilla: el ritme sinusal pot ser normal i, tot i així, la freqüència pot estar per sota o per sobre del que és habitual. Si baixa de 60 parlem de bradicàrdia sinusal. Si puja de 100 parlem de taquicàrdia sinusal.
A partir d'aquí, el context ho canvia tot. Hi ha casos en què una bradicàrdia sinusal normal no suposa cap problema, i hi ha situacions en què una freqüència alta forma part de la resposta del cos. Entendre això permet llegir millor el que fa el cor en cada moment.
Comprova en cinc minuts si saps reconèixer un ritme sinusal, calcular la freqüència i distingir bradicàrdia, taquicàrdia i fibril·lació auricular. Fer el diagnòstic gratis