Adrenalina en hemodinàmica: què és, per a què serveix i precaucions

Què és l'adrenalina i quin paper té en hemodinàmica?

L'adrenalina, també anomenada epinefrina, és una catecolamina amb acció sobre els receptors alfa i beta adrenèrgics. En el context de l'hemodinàmica i les cures crítiques es considera un fàrmac vasoactiu d'alt impacte per la seva capacitat de modificar ràpidament la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la contractilitat i la resposta bronquial.

Per a què serveix l'adrenalina en hemodinàmica?

L'adrenalina s'utilitza per recuperar o mantenir una perfusió adequada en situacions de risc vital. El seu interès principal és en els escenaris en què cal una resposta ràpida sobre el sistema cardiovascular o la via aèria.

• Aturada cardiorespiratòria.
• Anafilaxi.
• Xoc amb hipotensió greu en casos seleccionats.
• Bradicàrdia refractària mentre es prepara una altra mesura de suport.

Quan s'utilitza l'adrenalina en un context hemodinàmic?

La indicació de l'adrenalina depèn del context clínic, de la gravetat del pacient i de l'objectiu hemodinàmic. En alguns quadres és un tractament de primera línia i en d'altres forma part d'un suport més ampli.

• Durant les maniobres de reanimació cardiopulmonar.
• Davant una reacció anafilàctica amb compromís respiratori o hemodinàmic.
• En el xoc amb necessitat de suport vasoactiu.
• En determinades bradicàrdies inestables si l'atropina no és eficaç.

Com actua l'adrenalina sobre el sistema cardiovascular?

L'adrenalina actua estimulant els receptors alfa i beta adrenèrgics. Aquesta combinació pot produir vasoconstricció perifèrica, augment de la freqüència cardíaca, més contractilitat i broncodilatació. Segons el context clínic, predominen uns efectes o uns altres, per això és un medicament especialment sensible a la indicació i al monitoratge.

• Sobre els receptors alfa augmenta la pressió arterial per vasoconstricció.
• Sobre els receptors beta 1 millora el cronotropisme i l'inotropisme.
• Sobre els receptors beta 2 afavoreix la broncodilatació.

Quines precaucions convé tenir amb l'adrenalina?

L'adrenalina és un fàrmac molt útil, però també molt potent. El seu ús exigeix un monitoratge estret i una indicació clínica clara per evitar efectes cardiovasculars no desitjats o una resposta hemodinàmica excessiva.

• Vigilar l'ECG, la pressió arterial i la perfusió perifèrica.
• Preferir la via central en perfusions contínues prolongades.
• Extremar la precaució en la cardiopatia isquèmica per l'augment del consum d'oxigen.
• Evitar errors de concentració o de dilució.
• Davant d'una extravasació hi ha risc de lesió tissular important.

Quins efectes secundaris pot produir l'adrenalina?

Com passa amb altres fàrmacs vasoactius, els efectes secundaris de l'adrenalina es relacionen amb la intensitat de la seva acció sobre el cor i els vasos, i amb la situació basal del pacient.

• Taquicàrdia i arítmies.
• Hipertensió excessiva.
• Isquèmia miocardíaca o augment del treball cardíac.
• Tremolor, ansietat i cefalea.
• Hiperglucèmia, hipopotassèmia i pal·lidesa perifèrica.

Preguntes freqüents sobre l'adrenalina

És el mateix adrenalina que epinefrina?
Sí. Són dos noms per al mateix fàrmac.

Sempre s'administra per via intravenosa?
No. En l'anafilaxi la via intramuscular és la d'elecció, mentre que en la RCP o en perfusió contínua es pot fer servir la via intravenosa.

Serveix per a qualsevol tipus de xoc?
No. El seu paper depèn de la causa del xoc i de l'efecte hemodinàmic que es busqui.

Per què requereix tanta vigilància?
Perquè pot canviar l'hemodinàmica del pacient molt ràpidament i produir arítmies o una vasoconstricció excessiva.