TAVI: què és, per a què serveix i com es fa

Què has de saber sobre la TAVI?

La TAVI és un procediment estructural que ha canviat el tractament de l'estenosi aòrtica greu. Permet implantar una vàlvula aòrtica biològica mitjançant catèters, sense necessitat de cirurgia convencional en molts pacients. S'utilitza sobretot en persones amb un risc quirúrgic alt o quan l'estratègia percutània és la més adequada.

Què és la TAVI?

TAVI vol dir implantació de vàlvula aòrtica transcatèter. És una tècnica percutània en què s'introdueix una pròtesi valvular muntada sobre un sistema d'alliberament i es desplega dins de la vàlvula aòrtica malalta.

Per a què serveix la TAVI?

El seu objectiu és substituir la vàlvula aòrtica estenòtica per millorar la sortida de sang del ventricle esquerre i alleujar els símptomes.

• Tractar l'estenosi aòrtica greu simptomàtica.
• Millorar la dispnea, l'angina o la síncope.
• Reduir el gradient valvular i millorar la qualitat de vida.
• Oferir una alternativa menys invasiva que la cirurgia en pacients seleccionats.

Quan es fa una TAVI?

Es fa quan el pacient presenta una estenosi aòrtica greu i l'equip multidisciplinari considera que la implantació transcatèter és la millor estratègia.

• Pacients simptomàtics amb estenosi aòrtica greu.
• Risc quirúrgic alt, intermedi o selecció anatòmica favorable.
• Situacions en què la cirurgia oberta és menys convenient.
• Valoració prèvia completa amb TAC, ecocardiografia i estudi clínic.

Com es fa una TAVI?

Habitualment s'accedeix per via femoral i s'avança el sistema fins a la vàlvula aòrtica. Després de posicionar la pròtesi amb control d'imatge, s'allibera a l'anell valvular perquè desplaci la vàlvula nativa i quedi funcionant immediatament. Al final es comprova el resultat hemodinàmic i l'estat dels accessos vasculars.

Quins materials i dispositius s'utilitzen en una TAVI?

• Introductors femorals de gran calibre i material de tancament vascular.
• Guies de suport, catèters diagnòstics i sistemes d'alliberament.
• Pròtesi valvular transcatèter.
• Fluoroscòpia i ecocardiografia per guiar l'implant.
• Marcapassos temporal mitjançant electrocatèter en molts casos.
• En situacions complexes es poden utilitzar suports com baló de contrapulsació intraaòrtic, Impella o ECMO.