Què és el ritme sinusal i per què és la base de l'ECG
El ritme sinusal és el batec normal del cor i és la referència a partir de la qual s'interpreta un electrocardiograma. Quan parlem de ritme sinusal, parlem d'una activitat elèctrica que s'origina de manera ordenada i que deixa un traçat amb una seqüència concreta, de manera que es pot valorar si el cor batega amb normalitat o si hi ha alguna alteració.
En un ECG, reconèixer un ritme sinusal és el primer pas, perquè a partir d'aquí es revisa si les ones apareixen on toca i si els temps són dins del que s'espera. A grans trets, per considerar-lo ritme sinusal cal fixar-se que hi hagi una ona P abans del QRS i que aquesta conducció mantingui uns intervals normals.
Les ones que formen un ritme sinusal
En un electrocardiograma veiem una sèrie d'ones identificades amb lletres. Cadascuna correspon a una part de l'activitat elèctrica del cor, i l'ordre en què apareixen importa tant com el temps que duren. Si aquestes ones són més llargues, més petites o apareixen separades d'una manera que no toca, el traçat ja pot fer pensar en una anomalia o en una arítmia.
En el ritme sinusal, la seqüència que cal reconèixer és clara: apareix l'ona P, després el complex QRS i, a continuació, l'ona T. També cal revisar la distància entre la P i el QRS. En la informació aportada s'indica que aquesta distància ha de ser d'entre 0,06 segons i 0,12 segons, i a més s'afegeix com a referència que l'interval PR normal és d'entre 0,12 i 0,20 segons. El més important aquí és entendre que el ritme sinusal no es reconeix per una sola ona, sinó pel conjunt i per la relació entre elles.
Ona P: despolarització de les aurícules
La primera ona que apareix en un ritme sinusal és l'ona P. Aquesta ona correspon a la despolarització de les aurícules, és a dir, al moment en què les aurícules s'activen elèctricament. Si aquesta ona hi és i apareix abans de cada batec ventricular, ja tens una pista important que el ritme pot ser sinusal.
A més, a l'electrocardiograma aquesta ona també es pot mesurar en temps, igual que la resta del traçat. Els quadradets del paper serveixen precisament per a això: per veure quant triguen les aurícules i els ventricles a despolaritzar-se o repolaritzar-se i valorar si aquest temps és dins del que és normal.
Complex QRS i ona T: despolarització i repolarització ventricular
Després de l'ona P apareix el complex QRS, que correspon a la despolarització dels ventricles. És una part clau del traçat perquè indica l'activació ventricular, i en un ritme sinusal bàsic convé fixar-se que hi sigui i que sigui estret. Si el QRS és molt ample o canvia de forma de manera evident, ja pot indicar que hi ha alguna anomalia en la conducció.
Després del QRS apareix l'ona T, que correspon a la repolarització dels ventricles. Per fer una lectura general del ritme sinusal cal comprovar que hi hagi aquestes tres parts: ona P, complex QRS i ona T. Aquesta seqüència ordenada és la que dona sentit al traçat i permet valorar si l'activitat elèctrica segueix un patró normal.
Els intervals i les mesures que cal revisar
Un cop identificades les ones, toca mesurar. En un electrocardiograma no n'hi ha prou de veure que hi ha una P, un QRS i una T; també cal revisar quant duren i quina distància hi ha entre les unes i les altres. És justament aquí on es detecten moltes alteracions, perquè un traçat pot semblar ordenat a primera vista i, en canvi, tenir temps fora de rang.
També cal mirar si la freqüència cardíaca es manté constant. En l'opinió aportada s'insisteix en aquest punt perquè la regularitat forma part de l'anàlisi bàsica del ritme sinusal. Si els batecs mantenen una distància semblant entre ells i les mesures de les ones encaixen, el traçat apunta més cap a la normalitat que cap a una arítmia.
Relació entre l'ona P i el complex QRS
La relació entre l'ona P i el complex QRS ha de ser constant. En un ritme sinusal, cada ona P va seguida d'un complex QRS, amb una relació 1:1. Això vol dir que cada activació auricular condueix a una activació ventricular, i aquesta correspondència és una de les coses més útils quan es revisa un ECG.
A més que hi hagi aquesta relació, cal fixar-se en la distància entre totes dues. En la informació aportada apareix la idea que la P ha d'anar seguida del QRS a una distància curta, i també s'hi inclou com a referència un interval PR normal de 0,12 a 0,20 segons. Si aquesta relació es perd o el temps canvia clarament, el traçat deixa d'encaixar amb un ritme sinusal normal.
Durada del QRS i regularitat entre ones R
El QRS també s'ha de mesurar. Si és molt ample o massa estret, pot indicar una alteració. En aquest repàs bàsic, la idea principal és que el complex QRS en el ritme sinusal s'ha de veure estret i repetir-se de manera semblant a cada batec, perquè això parla d'una conducció ventricular ordenada.
A més, cal mirar la distància entre les ones R. Es revisa comparant les R de cada batec i comprovant que siguin constants entre elles. Si l'interval R-R es manté regular, la freqüència cardíaca també tendeix a ser regular, i això reforça que som davant d'un ritme sinusal.
Com fer servir els quadradets de l'electrocardiograma
Els quadradets de l'electrocardiograma serveixen per mesurar el temps. Al paper hi ha quadradets petits i quadradets grans, i gràcies a ells es pot calcular quant triguen les aurícules i els ventricles a despolaritzar-se o repolaritzar-se. Aquesta mesura és la que permet passar d'una impressió visual a una valoració una mica més precisa del traçat.
Per poder calcular la freqüència cardíaca a l'electrocardiograma, necessites saber les equivalències dels quadrats. El quadrat petit representa 0,04 segons, mentre que el gran són 0,2 segons. La idea important és que comptar quadradets ajuda a mesurar intervals i també a calcular la freqüència cardíaca. Per això són una part pràctica de l'ECG i no un detall menor del paper.
Resum pràctic per identificar un ritme sinusal
Per identificar un ritme sinusal en un electrocardiograma, el repàs bàsic seria aquest: buscar una ona P, comprovar que després apareix un complex QRS, revisar que hi hagi una ona T i mesurar els temps entre aquestes parts. També cal fixar-se que cada ona P vagi seguida d'un QRS i que el QRS sigui estret.
Després es revisa la regularitat del traçat mirant la distància entre les ones R i es fan servir els quadradets de l'ECG per mesurar intervals i calcular la freqüència cardíaca. Si les ones estan en ordre, els temps són normals i els batecs mantenen una distància constant, el traçat encaixa amb un ritme sinusal. És una anàlisi general, però serveix molt bé com a base per començar a llegir un electrocardiograma.
Set preguntes sobre el teu informe: ritme sinusal, ateromatosi, tres vasos, estent, fracció d'ejecció i vàlvules, amb l'explicació de cada paraula. Fer el diagnòstic gratis