Noradrenalina en hemodinàmica: què és, per a què serveix i precaucions

Què és la noradrenalina i per què s'utilitza en hemodinàmica?

La noradrenalina, també anomenada norepinefrina, és una catecolamina amb un potent efecte vasopressor. En hemodinàmica i cures intensives s'utilitza sobretot quan el pacient presenta vasodilatació intensa, hipotensió i compromís de la perfusió.

Per a què serveix la noradrenalina en el xoc?

La noradrenalina serveix per recuperar una pressió arterial útil i afavorir una perfusió tissular més eficaç quan l'organisme no aconsegueix mantenir-la per si sol.

• Xoc sèptic.
• Xoc distributiu.
• Hipotensió greu refractària després de la fluïdoteràpia inicial.
• Alguns escenaris de xoc cardiogènic amb hipotensió marcada.

Quan s'utilitza la noradrenalina en pacients crítics?

S'utilitza quan la pressió arterial continua sent insuficient tot i haver corregit, en la mesura del possible, la causa desencadenant i el volum circulant.

• Després de la reposició inicial de volum en el xoc sèptic.
• Quan la PAM és insuficient per mantenir una perfusió adequada.
• En pacients crítics amb necessitat de suport vasoactiu continu.
• En monitoratge intensiu, habitualment amb via central.

Com actua la noradrenalina sobre la pressió arterial?

Actua principalment sobre els receptors alfa 1 i produeix vasoconstricció arterial i venosa. Aquest mecanisme eleva la pressió arterial i ajuda a mantenir la perfusió. També té cert efecte beta 1, amb una contribució més moderada sobre la contractilitat.

• Augmenta les resistències vasculars sistèmiques.
• Eleva la pressió arterial mitjana.
• Pot millorar la perfusió global si s'ajusta bé.

Quines precaucions requereix la noradrenalina?

La noradrenalina s'ha d'ajustar amb molta precisió. Una dosi insuficient pot no corregir la hipoperfusió i una dosi excessiva pot empitjorar la vasoconstricció perifèrica o augmentar la càrrega hemodinàmica.

• Preferir la via venosa central en perfusió mantinguda.
• Vigilar la pressió arterial invasiva si és possible.
• Controlar la perfusió perifèrica i la diüresi.
• Evitar fer-la servir com a substitut d'una reposició de volum necessària.
• Reduir-la de manera gradual per evitar una hipotensió de rebot.

Quins efectes secundaris pot produir la noradrenalina?

Els efectes secundaris es relacionen principalment amb la seva acció vasoconstrictora i amb la situació basal del pacient crític.

• Isquèmia perifèrica per vasoconstricció intensa.
• Arítmies o canvis del ritme.
• Bradicàrdia reflexa en alguns pacients.
• Lesió tissular si s'extravasa.
• Sobrecàrrega hemodinàmica si s'utilitza per sobre del necessari.

Preguntes freqüents sobre la noradrenalina

És el vasopressor més utilitzat en el xoc sèptic?
Sí, sol ser el de primera línia.

Es pot administrar per via perifèrica?
De manera molt limitada i controlada en situacions concretes, però la via central és la preferida.

Pujar la tensió vol dir sempre millorar el pacient?
No. La pressió arterial és important, però també cal valorar la perfusió global i el context clínic.

Es pot combinar amb altres vasopressors?
Sí, segons la resposta del pacient i el tipus de xoc.