Prevenció d'infeccions en procediments coronaris
En els procediments coronaris, les pràctiques per prevenir infeccions en hemodinàmica se centren sobretot en una tècnica asèptica rigorosa i en mantenir el camp tan estèril com sigui possible. La idea és que, tot i que el temps d'exposició sol ser més curt que en estructural, qualsevol fallada en l'asèpsia pot tenir conseqüències greus en un pacient que ja és fràgil de per si. Per això, cada pas, des de la preparació del pacient fins a la manipulació del material, s'orienta a reduir al mínim la càrrega bacteriana.
A més, la prevenció en coronari es basa en una bona desinfecció cutània prèvia i en evitar contaminacions creuades durant el procediment. No es tracta només de «posar el llençol estèril», sinó de ser molt sistemàtic: comprovar que tot el material estigui íntegre i estèril, que l'equip mantingui la tècnica correcta i que no es relaxin les mesures encara que el cas sembli senzill o ràpid.
Tècnica asèptica i camp estèril en coronari
La tècnica asèptica en coronari implica que tot el que entra en contacte amb el camp estigui correctament desinfectat o sigui estèril, i que aquesta esterilitat es mantingui durant tot el procediment. Això inclou el rentat de mans, l'ús correcte de guants, mascareta, gorra i bata, i la col·locació acurada dels llençols estèrils per cobrir bé la zona de punció. Cada vegada que es trenca l'esterilitat, encara que sigui en un detall petit, augmenta el risc d'infecció.
El camp estèril s'ha de protegir de manipulacions innecessàries i de les entrades i sortides constants del personal. És clau vigilar que els catèters, les guies i la resta de dispositius no toquin superfícies no estèrils i que, si passa, se substitueixin sense dubtar-ho. La disciplina de l'equip és el que marca la diferència: tothom ha de tenir clar que la prioritat és mantenir el camp net i controlat de principi a fi.
Ús de clorhexidina alcohòlica al 2 %
Per a la desinfecció de la pell en coronari, s'utilitza clorhexidina alcohòlica al 2%, que s'aplica de manera generosa i uniforme sobre la zona de punció. És important respectar el temps d'assecat, perquè l'efecte antisèptic es potencia quan el producte actua uns minuts abans de punxar. No és només «passar la gaseta», sinó assegurar-se que la pell queda ben impregnada i seca abans de continuar.
Aquesta desinfecció prèvia és una de les pràctiques per prevenir infeccions en hemodinàmica més senzilles i alhora més efectives. Si es fa amb presses o de manera incompleta, es perd una barrera clau davant la flora cutània del mateix pacient. Per això convé treballar amb molta cura, repetir la desinfecció si la zona es contamina i no passar al pas següent fins a tenir la certesa que la pell està ben preparada.
Prevenció d'infeccions en procediments estructurals i recanvis valvulars
En els procediments estructurals i els recanvis valvulars, el risc infecciós és més alt perquè s'implanten pròtesis o dispositius dins del cor. Aquí la prevenció no es limita al camp estèril, sinó que es reforça amb antibiòtic profilàctic per protegir el pacient de possibles bacterièmies associades a l'implant. La lògica és clara: si introdueixes un cos estrany, has de reduir al màxim la possibilitat de colonització bacteriana.
A més, aquests procediments solen ser més llargs i complexos, cosa que augmenta el temps d'exposició i la manipulació de catèters i dispositius. Per això, la combinació d'una tècnica asèptica estricta, una bona desinfecció cutània i una profilaxi antibiòtica adequada esdevé el pilar central de les pràctiques per prevenir infeccions en hemodinàmica en el context estructural.
Antibioteràpia profilàctica en implants valvulars
En els implants valvulars s'utilitza antibiòtic profilàctic precisament perquè es col·loca una pròtesi dins del cor i es vol que tot sigui tan asèptic com sigui possible. La profilaxi s'administra abans del procediment perquè, en el moment de l'implant, l'antibiòtic ja estigui circulant i pugui actuar contra els bacteris que poguessin entrar a la sang. No es tracta de tractar una infecció, sinó d'evitar que arribi a produir-se.
Aquesta antibioteràpia profilàctica es considera una part més del protocol del procediment, tan important com la preparació del camp o el monitoratge. Saltar-se aquesta mesura en un pacient a qui s'implanta una vàlvula o qualsevol altre dispositiu intracardíac suposa assumir un risc innecessari d'endocarditis o d'altres complicacions infeccioses greus.
Pautes antibiòtiques habituals i alternatives per al·lèrgia
La pauta habitual que s'utilitza com a profilaxi en aquests casos és la cefazolina 2gr, administrada abans del procediment. És un antibiòtic d'ús molt estès en cirurgia i en procediments invasius, precisament pel seu perfil i per la seva eficàcia contra la flora més habitual de la pell. La dosi única abans de l'implant sol ser suficient com a mesura de prevenció, sempre que s'administri en el moment adequat.
En pacients amb al·lèrgia a la penicil·lina, es recorre a alternatives com la gentamicina i la teicoplanina, i s'ajusta la pauta segons el protocol i la situació clínica. L'important és no deixar el pacient sense cobertura antibiòtica pel fet de tenir al·lèrgia, sinó adaptar la pauta. Tenir clares aquestes alternatives permet actuar amb seguretat i rapidesa, sense endarrerir el procediment.
Monitoratge i seguretat del pacient durant el procediment
La prevenció d'infeccions no es limita al moment de la punció o a l'inici del procediment; també inclou el monitoratge continu del pacient mentre s'hi treballa. Durant l'implant o el cateterisme, cal estar pendent de qualsevol signe de reacció al·lèrgica a l'antibiòtic o a altres fàrmacs, i també de canvis hemodinàmics que puguin indicar complicacions. La seguretat del pacient és un procés dinàmic, no una checklist estàtica.
A més, l'equip ha de mantenir una actitud vigilant i coordinada: mentre una part de l'equip se centra en la part tècnica, la resta pot estar pendent del monitoratge, de les vies, de la perfusió i que no hi hagi contaminacions del material. Aquesta visió global del procediment ajuda a detectar problemes de manera precoç i a actuar abans que es converteixin en una cosa greu.
Detecció precoç de reaccions al·lèrgiques
Una part clau de la seguretat és detectar aviat les reaccions al·lèrgiques, especialment quan s'administra antibiòtic profilàctic com cefazolina, gentamicina o teico. Cal observar si apareixen signes com eritema, prurit, dificultat respiratòria, hipotensió o canvis bruscos de la freqüència cardíaca. Com més aviat s'identifiqui una reacció, més aviat es pot suspendre el fàrmac i tractar el pacient.
Per això, després d'administrar l'antibiòtic i durant el procediment, el monitoratge no és només «mirar el monitor», sinó interpretar què està passant amb el pacient. Estar alerta i no normalitzar símptomes subtils pot marcar la diferència entre una reacció controlada i una anafilaxi greu. La prevenció d'infeccions va de bracet amb la prevenció de complicacions derivades dels mateixos fàrmacs que fem servir.
Seguiment intraoperatori i actitud de l'equip
El seguiment intraoperatori implica revisar contínuament l'estat del pacient i també la manera com s'està treballant al camp. No n'hi ha prou que el protocol estigui escrit: l'actitud de l'equip ha de ser activa, qüestionant qualsevol possible trencament de l'esterilitat i corregint-lo al moment. Aquesta cultura de seguretat és el que sosté a la pràctica les pràctiques per prevenir infeccions en hemodinàmica.
Una actitud professional i atenta inclou comunicar-se bé dins de l'equip, avisar si se sospita una reacció al·lèrgica, si s'ha contaminat un material o si alguna cosa no s'ha fet de manera òptima. Lluny de ser un problema, reconèixer una fallada a temps és una manera de protegir el pacient. Quan tot l'equip comparteix aquesta mentalitat, la prevenció d'infeccions i de complicacions esdevé molt més efectiva.
Quan és imprescindible la profilaxi antibiòtica en hemodinàmica
La profilaxi antibiòtica en hemodinàmica és imprescindible sempre que s'hagi d'implantar una pròtesi o qualsevol cos estrany dins del cor del pacient. En aquests casos, el risc que aquest material es colonitzi per bacteris i doni lloc a una infecció greu és prou alt per justificar l'administració prèvia d'antibiòtic. És una mesura bàsica que no s'hauria d'ometre.
En canvi, en procediments coronaris diagnòstics o intervencionistes sense implant de pròtesi intracardíaca, el focus principal és la tècnica asèptica i la desinfecció cutània, i la profilaxi antibiòtica no sempre és necessària. La clau és valorar si es deixarà un material permanent dins del cor: si la resposta és sí, la profilaxi passa a ser una part essencial del pla de cures i de la seguretat del pacient.
Repassa en cinc minuts equips, material, fàrmacs i seguretat del pacient abans del primer procediment del dia a hemodinàmica. Fer la checklist gratis