Per què és tan important no confondre aquests tres conceptes
La diferència entre cardiovertir, desfibril·lar i mode marcapassos és un concepte bàsic quan tens al davant un pacient amb una alteració del ritme cardíac. No és un matís petit ni una qüestió de paraules, perquè cadascuna d'aquestes actuacions s'utilitza en una situació diferent i aplicar-la malament pot empitjorar molt el pacient.
Per això és tan important tenir-ho clar des del principi. Hi ha ritmes que a l'electrocardiograma es poden assemblar o, si més no, fer dubtar si només et fixes en la pantalla, però l'actuació canvia segons si hi ha pols o no n'hi ha. I aquí hi ha una de les claus que més s'obliden: abans de pensar en la descàrrega, cal saber en quina situació clínica es troba la persona.
També és important perquè a la pràctica es treballa amb un desfibril·lador que permet diverses funcions, i no totes signifiquen el mateix. L'aparell pot monitorar, pot fer una descàrrega i també es pot fer servir en mode marcapassos, però cada opció respon a un problema diferent del cor. Confondre-les no és un error teòric, és un error pràctic.
Què vol dir desfibril·lar, cardiovertir i fer servir el mode marcapassos
Quan es parla de la diferència entre cardiovertir, desfibril·lar i mode marcapassos, en realitat es parla de tres maneres diferents d'intervenir sobre l'activitat elèctrica del cor. Totes tres es fan amb un dispositiu extern, però no persegueixen el mateix ni s'apliquen en el mateix moment.
Desfibril·lar és fer una descàrrega quan el pacient no té pols. Cardiovertir és fer una descàrrega sincronitzada quan el pacient sí que té pols. I fer servir el mode marcapassos és fer que, des de fora, una màquina marqui els batecs per minut quan el cor no batega bé i necessita que algú li marqui aquest ritme.
Desfibril·lar: descàrrega quan no hi ha pols
Una desfibril·lació es defineix com fer una descàrrega quan el pacient no té pols, és a dir, quan el seu cor no batega. Aquesta és la idea que cal gravar-se bé: si no hi ha pols, l'actuació que correspon és desfibril·lar en els ritmes en què aquesta descàrrega està indicada.
Aquí el punt clau és que l'absència de pols marca la gravetat màxima. Si el pacient no té pols, ja no parlem d'una taquicàrdia que tolera o d'una arítmia que fa símptomes; parlem d'una situació equivalent a la mort i l'actuació ha de ser immediata.
Cardiovertir: descàrrega sincronitzada quan sí que hi ha pols
La cardioversió vol dir reiniciar el circuit elèctric del cor quan el cor batega i el pacient té pols. La descàrrega hi és, però no es fa de qualsevol manera. Es fa sincronitzada amb el batec del pacient, i per això al desfibril·lador cal activar el botó de sincronitzar.
Aquest detall importa molt perquè, si no sincronitzes la màquina amb el batec del pacient, pots provocar el fenomen R sobre T. Dit de manera senzilla, l'espurna cau en un mal moment de l'electrocardiograma i pot desencadenar una fibril·lació ventricular. Per això, si hi ha pols, no n'hi ha prou de pensar en una descàrrega: cal pensar en una cardioversió sincronitzada.
Mode marcapassos: marcar des de fora el ritme del cor
El mode marcapassos vol dir que, quan el cor no batega bé, des de fora es posa una màquina que emet les descàrregues i marca els batecs que aquell cor ha de fer per minut. És una manera de dir-li al cor a quina freqüència ha de bategar quan per si mateix no ho està fent de manera adequada.
Aquí ja no parlem de desfibril·lar ni de cardiovertir, perquè la intenció no és tallar una arítmia amb una descàrrega única. La intenció és marcar un ritme des de fora per sostenir la freqüència cardíaca que necessita aquell pacient en aquell moment.
La clau pràctica: abans que el monitor, comprovar si el pacient té pols
El monitor desfibril·lador permet veure l'electrocardiograma del pacient i també fer descàrregues des del mateix dispositiu. És una eina bàsica, però la pantalla no pot substituir la valoració del pacient. Pots veure una taquicàrdia ventricular al monitor i, tot i així, la decisió canvia completament segons si hi ha pols o no.
Per això, abans que el monitor, cal comprovar si el pacient té pols. I moltes vegades això també es veu en la situació clínica general: si té pols, et pot parlar; si no té pols, la situació és una altra. La màquina ajuda, però primer cal mirar el pacient.
Taquicàrdia ventricular amb pols i sense pols
La taquicàrdia ventricular és un exemple molt clar de per què no es poden barrejar aquests conceptes. Es pot presentar amb pols o sense pols, i encara que al monitor vegis taquicàrdia ventricular en tots dos casos, l'actuació no és la mateixa.
Si tingués pols, has de cardiovertir. Si no en tingués, has de desfibril·lar. Aquesta diferència, que sembla simple quan s'explica, és la que canvia completament el que fas en aquell moment.
Ritmes desfibril·lables, ritmes no desfibril·lables i la seva evolució
Una altra raó per la qual convé tenir clara aquesta diferència és que a l'electrocardiograma hi ha ritmes desfibril·lables i ritmes no desfibril·lables. No tot ritme alterat es tracta amb una descàrrega, i no tota descàrrega serveix per a qualsevol situació. Per això no n'hi ha prou de reconèixer que alguna cosa va malament; cal saber quin tipus de problema elèctric tens al davant.
També cal entendre que alguns ritmes evolucionen si no s'actua a temps. Una fibril·lació ventricular, per exemple, si no es desfibril·la acaba en asistòlia. Això explica per què la identificació correcta del ritme i de la presència o absència de pols té una conseqüència directa sobre el que pot passar després.
El paper del desfibril·lador i l'error que no es pot passar per alt
El desfibril·lador, com a dispositiu, reuneix diverses funcions en un mateix aparell. Monitora el ritme, permet desfibril·lar, permet cardiovertir i es pot fer servir en mode marcapassos. Precisament per això exigeix tenir molt clar què vols fer abans de prémer un botó.
L'error que no es pot passar per alt és a la cardioversió: oblidar-se de sincronitzar. Si el pacient té pols i has de cardiovertir, has de prémer el botó de sincronitzar perquè la màquina es coordini amb el batec del pacient. Si no ho fas, pots provocar una fibril·lació ventricular per un fenomen R sobre T. Aquest és un d'aquells detalls que semblen tècnics, però que en realitat canvien completament la seguretat del procediment.
Què cal tenir clar al final
Al final, la idea més important és força directa. Desfibril·lar és descàrrega quan no hi ha pols. Cardiovertir és descàrrega sincronitzada quan sí que hi ha pols. I el mode marcapassos serveix per marcar des de fora el ritme del cor quan no batega bé i necessita que una màquina li digui a quina freqüència ha de bategar.
Si et quedes amb una sola clau pràctica, que sigui aquesta: encara que el monitor mostri una arítmia cridanera, primer cal comprovar si el pacient té pols. A partir d'aquí s'entén de debò la diferència entre cardiovertir, desfibril·lar i mode marcapassos, i s'evita un dels errors més greus en aquest context.
Comprova el generador, les connexions, la captura, la detecció, el punt d'inserció i la seguretat elèctrica d'un marcapassos provisional. Fer la checklist gratis