El temps és or en un codi infart
Hi ha una dita que es repeteix molt en un codi infart: el temps és or. I és així de clar, perquè per cada minut que passa amb una artèria coronària tapada, una part del cor es va danyant més. Per això tot gira al voltant d'una prioritat molt concreta: obrir l'artèria com més aviat millor.
Quan parlem de l'organització d'infermeria en aquest context, no parlem només d'anar ràpid. Parlem d'anar ràpid sabent molt bé què fa cadascuna, què necessita el pacient i quins passos no es poden perdre. Aquí la rapidesa sense ordre no serveix, perquè cada minut compta i cada detall també.
L'activació del codi i la informació clau inicial
Quan ens activen un codi infart, el primer és situar-nos. Necessitem saber si el pacient ve amb fàrmacs vasoactius o amb medicació ja pautada, si està estable o inestable, si ve intubat o no i des d'on el traslladen. Això últim també importa, perquè ens orienta sobre el temps que trigarà a arribar i ens permet preparar-nos millor.
Tota aquesta informació inicial canvia molt la manera com s'organitza infermeria. No és el mateix rebre un pacient conscient i relativament estable que un que arriba més compromès. Per això, fins i tot abans que entri per la porta, ja hem de tenir una idea força clara del que ens trobarem.
Preparació del quiròfan abans de l'arribada
Un cop sabem com ve el pacient, muntem el quiròfan. Cal revisar que el desfibril·lador funcioni bé, que les preses d'oxigen estiguin correctes, que l'aspiració funcioni i que el respirador estigui connectat i preparat per si cal. Tot això no es revisa per rutina i prou: es revisa perquè en un infart la situació pot canviar en segons.
A més, es prepara la taula amb el material necessari per poder començar sense perdre temps. La idea és que, quan arribi el codi infart, no haguem d'anar improvisant ni buscant coses sobre la marxa. Com més preparat està tot abans de l'arribada, més fluid va després el procediment.
La recepció del pacient i els primers passos
Quan arriba el pacient, si està conscient i orientat, se li fan unes quantes preguntes ràpides. I si no pot respondre, aquesta informació es recull de l'equip que el trasllada. Ens interessa saber quina medicació se li ha posat, si té al·lèrgies i quines vies porta per poder infondre medicació si cal.
Després, es monitoritza el pacient de manera molt àgil. Aquí no es tracta d'entretenir-se, sinó de fer el que cal amb rapidesa i amb cap. De seguida cal valorar també l'accés, perquè això marcarà per on comença el procediment per poder estudiar les coronàries i actuar.
L'accés i la prioritat d'obrir l'artèria
En un codi infart hi ha passos tècnics, és clar, però la idea principal no canvia: cal obrir l'artèria tapada com més aviat millor. Tota la resta s'organitza al voltant d'això. Des de com rebem el pacient fins a com es mou l'equip, tot està enfocat a arribar-hi tan aviat com sigui possible.
Per això l'accés és tan important. Triar bé per on entrar ajuda que el procediment sigui més ràpid i més eficaç. I un cop a dins, el que més tranquil·litza és aconseguir flux com més aviat millor, perquè és aquí on realment comencem a guanyar temps a l'infart.
Com es decideix l'accés
Quan parlem d'accés, ens referim a per on començarem el procediment, per on es posarà l'introductor per poder veure les artèries coronàries. L'accés més freqüent sol ser el radial dret, sempre que la radial es palpi bé. Si aquest accés és adequat, s'hi va i es comença el cateterisme.
Obrir l'artèria com més aviat millor
El més important és obrir l'artèria. Moltes vegades, només passant la guia coronària ja s'aconsegueix obrir-la, i això ja dona una mica més de marge. I si no, es pot predilatar amb un baló. Però la idea continua sent la mateixa des del principi fins al final: recuperar el flux com més aviat millor.
La coordinació de l'equip d'infermeria durant l'infart
Al final, en un codi infart hi ha d'haver moltíssima coordinació entre infermeria i també amb medicina. No n'hi ha prou que cadascuna sàpiga fer la seva part per separat. Ha de quedar molt clar el paper de cada professional, els passos del procediment i com ajudar-se les unes a les altres si la situació canvia.
A més, són moments de molta pressió, perquè el pacient sol arribar amb dolor toràcic agut i es pot inestabilitzar. Per això l'organització no és un detall secundari, sinó una part central del maneig. Si l'equip està coordinat, tot va més ràpid, més ordenat i amb més seguretat.
Funcions de cada infermera
Normalment parlem d'un equip de tres infermeres. Una assisteix el metge i ha de tenir molt clars els passos de l'infart per anar actuant ràpidament. Una altra fa de circulant, obrint material i pendent també de l'estat del pacient. I després hi ha la infermera poligrafista, que, a més de donar un cop de mà quan cal, va fent l'informe d'infermeria.
Quan la situació es complica
Quan la situació es complica, encara es nota més si l'equip està ben coordinat o no. En aquests moments cadascuna ha de tenir molt clar el seu paper, la seva feina i fins on pot ajudar les altres sense perdre la seva funció principal. Aquesta claredat evita retards i evita també que es dupliquin tasques o que s'escapi alguna cosa important.
Per això, més enllà de la tècnica, en un codi infart hi ha una part d'organització que és bàsica. Tenir preparat l'entorn, saber com ve el pacient, actuar ràpid i coordinar-se bé entre les tres infermeres marca molt la diferència en un moment en què cada minut compta.
Repassa el que la infermeria ha de tenir a punt quan s'activa el codi infart: sala, material, fàrmacs, pacient i registre de temps. Fer la checklist gratis