Què és l'encefalopatia per contrast i per què és important
Quan parlem d'encefalopatia per contrast en hemodinàmica, parlem d'una complicació que pot aparèixer després de fer servir contrast iodat durant un procediment. Al final, el contrast és una cosa que fem servir habitualment per poder veure bé el que volem estudiar o tractar, però no per això deixa de tenir riscos. I un d'aquests riscos, tot i que no és el més freqüent, és precisament l'encefalopatia per contrast.
És important perquè no parlem d'una cosa menor ni d'un simple detall tècnic. Si ja sabem que el contrast pot perjudicar, cal tenir-ho present des d'abans de començar, durant el procediment i també després. Com més contrast es fa servir i com més vulnerable és el pacient, més sentit té anar amb compte i no banalitzar-ho.
Per a què es fa servir el contrast iodat en hemodinàmica
El contrast iodat és una medicació que s'utilitza per tenyir i poder veure per escòpia o per raigs X allò que necessitem valorar. Dit de manera senzilla, serveix per pintar estructures que d'una altra manera no veuríem amb la mateixa claredat. En un cateterisme, per exemple, s'injecta contrast a les artèries coronàries per poder-les veure bé.
Sense aquest contrast, molts procediments no es podrien fer amb la precisió que cal. El problema és que una cosa tan útil també pot tenir efectes negatius, i per això no es tracta només de fer-lo servir, sinó de fer-lo servir bé, en la quantitat justa i sabent amb quin pacient estem treballant.
Riscos del contrast: ronyó i sistema neurològic
L'efecte negatiu més conegut del contrast iodat és que és nefrotòxic. És a dir, pot perjudicar el ronyó, i això, en la pràctica diària, condiciona molt com es planteja un procediment. Si el ronyó ja està tocat de base, el contrast pot empitjorar encara més la situació i afavorir un fracàs renal agut.
Però no tot es queda al ronyó. També hi ha el risc neurològic, i aquí entra l'encefalopatia per contrast. Per això no n'hi ha prou de pensar només si el procediment ha sortit bé tècnicament. També cal pensar quina quantitat de contrast s'ha fet servir, com estava el pacient abans i quines complicacions poden aparèixer després.
Per què sempre es revisa la funció renal abans del procediment
La funció renal es revisa sempre abans de començar perquè dona una idea molt clara de quant contrast iodat pot tolerar aquell pacient. Si la funció renal està disminuïda, el risc que el contrast el perjudiqui més és més alt. Per això els metges miren aquesta dada abans d'un cateterisme i abans d'altres procediments en què saben que necessitaran contrast.
Què canvia quan el pacient ja té insuficiència renal
Quan el pacient ja té insuficiència renal, canvia sobretot la manera de plantejar l'ús del contrast. Si la funció renal està preservada, pots treballar amb una quantitat més habitual. Però si ja hi ha fracàs renal i tot i així cal fer el procediment, aleshores s'ha d'anar amb molt més compte i fer servir menys contrast, vull dir menys quantitat de contrast, per intentar perjudicar el mínim possible.
La importància de fer servir la mínima quantitat de contrast possible
Fer servir la mínima quantitat de contrast possible no és una mania ni una exageració. És una mesura de seguretat. Si saps que el contrast pot danyar el ronyó i que fins i tot pot acabar afavorint una encefalopatia per contrast, el més lògic és intentar ajustar al màxim les injeccions i no fer-ne servir més del necessari.
Això es veu encara més clar en procediments complexos, en què es poden arribar a fer servir dosis altes de contrast. Hi ha casos en què se n'utilitzen quantitats molt grans, i això pot ser perjudicial per a la salut del pacient. Per això reduir el contrast, sempre que es pugui, no és només una qüestió tècnica, sinó una manera directa de prevenir complicacions.
Prevenció i cures per reduir complicacions
La prevenció comença abans del procediment, revisant bé la funció renal i sabent si el pacient té o no té fracàs renal. A partir d'aquí, durant la tècnica, toca anar amb compte amb les injeccions de contrast i fer servir el mínim contrast possible. Aquesta és una de les claus més clares per reduir riscos.
Després del procediment també hi ha coses a fer. No n'hi ha prou d'acabar i ja està. Si volem ajudar que el contrast no quedi retingut i no afavoreixi una insuficiència renal, cal pensar en mesures senzilles però molt importants, sobretot relacionades amb la hidratació i l'eliminació del contrast.
Hidratació i eliminació del contrast
La sueroteràpia té un paper molt important, i si el pacient està conscient i orientat, també cal insistir que begui aigua. Que begui aigua, que begui aigua, perquè al final el que interessa és que el ronyó funcioni bé i elimini el contrast. Com millor s'elimini, menys possibilitats hi ha que quedi retingut i acabi fent mal.
Per què aquest tema és tan rellevant en la pràctica diària
Aquest tema és tan rellevant perquè el contrast es fa servir cada dia i moltes vegades en quantitats importants. No parlem d'una cosa rara que gairebé no es vegi, sinó d'una eina habitual en moltíssims procediments. Precisament per això cal tenir molt clars els seus riscos i no perdre'ls el respecte.
A més, quan en procediments complexos es poden assolir dosis molt altes de contrast, el problema deixa de ser teòric. Pots causar un fracàs renal al pacient, i també t'obliga a pensar en complicacions com l'encefalopatia per contrast. Per això val la pena parlar-ne, revisar-ho bé i tenir-ho sempre present en la pràctica diària.
Comprova en cinc minuts si domines heparina, nitroglicerina, adenosina, atropina, vasoactius, sedació i reaccions al contrast. Fer el diagnòstic gratis