L'acollida del pacient abans del procediment
Quan parlem del paper de la infermera en les proves diagnòstiques, una part molt important comença just quan el pacient arriba des del seu domicili. Aquest primer contacte no és un simple tràmit, perquè aquí ja es comença a veure com ve la persona, si està nerviosa, si necessita que li expliquin les coses amb més calma o si ve acompanyada d'algun familiar o amic. L'acollida té molt de pes perquè marca una mica tot el que ve després.
En aquest moment també s'acomoda el pacient al llit i se'l va situant dins del circuit de preparació. Fer-ho de manera ordenada ajuda molt, tant perquè el pacient estigui més tranquil com perquè l'equip pugui seguir una seqüència clara i no se n'escapi res d'important abans de començar la prova.
Anamnesi i comprovacions inicials
En aquesta part es fa una anamnesi amb una sèrie de preguntes bàsiques però molt necessàries. Es comproven les al·lèrgies, si té diabetis i també si ha vingut acompanyat, perquè tot això influeix en com s'organitza l'atenció i en com es prepara el pacient abans del procediment. Són comprovacions inicials que semblen senzilles, però que realment són de les coses que no es poden passar per alt.
Preparació prèvia i proves de control
Després d'aquesta primera valoració, la preparació prèvia continua amb una sèrie de passos que es fan de manera força sistemàtica. No es tracta només de deixar el pacient a punt per entrar, sinó de tenir una visió general de com està en aquell moment. Per això es van fent diferents proves de control que permeten treballar amb més seguretat i amb una base clara abans que comenci la programació.
Aquesta part prèvia també té molt d'organització i de ritme. Mentre es van tramitant les proves i s'esperen els resultats, el pacient ja està controlat i ubicat, i això permet que, quan arribi el moment del procediment, no calgui anar improvisant coses d'última hora.
Monitoratge, via i analítica
Un cop acomodat, es monitora el pacient, se li posa una via i, aprofitant aquesta mateixa via, se li treu una analítica completa. A més, se li fa un electrocardiograma. Tot això forma part d'una preparació molt concreta que es fa habitualment amb els pacients que vénen de casa, perquè dona la informació necessària abans de continuar.
La coordinació fins a l'inici de la prova diagnòstica
Quan ja s'han fet l'analítica i l'electrocardiograma, es tramita tot i s'espera que comenci la programació. Aquesta espera no és un temps mort, perquè realment forma part de la coordinació del procés. S'està pendent que hi hagi els resultats i que tot quadri per poder continuar amb el procediment en condicions.
Aquí la infermeria té un paper molt clar, perquè va enllaçant cada pas amb el següent. No es tracta només de fer tècniques, sinó de mantenir l'ordre del circuit, comprovar que tot està preparat i que el pacient arriba a l'inici de la prova diagnòstica amb tot el que cal ja revisat.
Les cures d'infermeria després del cateterisme
Quan el pacient surt del cateterisme, les cures no s'acaben aquí. Es fa un electrocardiograma de control per comprovar que tot està en ordre i també es valora com es troba el pacient en aquell moment. És una part molt important, perquè després del procediment cal continuar observant i no donar res per fet.
A més, es comprova el dolor i l'estat general del pacient, per veure si està bé o si hi ha alguna cosa que cridi l'atenció. Aquest seguiment immediat permet detectar qualsevol canvi i, alhora, dona força tranquil·litat al pacient, que nota que continua controlat també després de la prova.
El valor d'una sala de preparació ben organitzada
Tenir una sala de preparació ben organitzada facilita moltíssim la feina diària d'infermeria. Quan el pacient hi entra directament des del seu domicili i tot el procés es fa en aquest espai, es guanya en ordre, en continuïtat i en control de cada pas. Al final, això es nota tant en la dinàmica de l'equip com en l'atenció que rep el pacient.
També és una sala que va molt bé per centralitzar tot el que es fa abans i després del procediment. En el mateix entorn es poden fer l'acollida, la preparació, les proves prèvies i els controls posteriors, i això ajuda que el paper de la infermera en les proves diagnòstiques es desenvolupi d'una manera més fluida, més pràctica i més ben coordinada.
Introdueix pressions i despesa: el full calcula PAM, índex cardíac, volum sistòlic, resistències i gradients, i marca el que surt del normal. Descarregar la plantilla gratis