Per què el 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria, mereix una reflexió
Avui, 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria, em sembla una data molt bonica per aturar-se un moment i pensar en tot el que hi ha darrere d'aquesta professió. Moltes vegades només se'n veu una part, la més visible, però ser infermera o infermer va moltíssim més enllà. És cuidar, escoltar, acompanyar i ser-hi en moments molt importants de la vida d'altres persones. Per això el Dia internacional de la infermeria no s'hauria de quedar només en una felicitació, sinó que també hauria de ser una reflexió sincera sobre què vol dir dedicar-se a això.
Quan algú busca 12 de maig dia d'infermeria, 12 de maig dia de la infermera o 12 maig dia de la infermeria, en realitat moltes vegades també està buscant posar en valor una professió que dona moltíssim cada dia. I crec que val la pena parlar-ne perquè, tot i que és una feina molt exigent, també té una part humana i gratificant que per a moltes persones ho compensa tot.
La bellesa d'una professió que cuida i acompanya
Hi ha una cosa molt especial en una professió que consisteix a cuidar els altres. No parlo només de fer bé una feina, sinó de ser-hi present, de saber escoltar, d'intentar alleujar, d'acompanyar fins i tot quan no sempre es pot solucionar tot. Aquí és on hi ha, per a mi, el que fa tan bonica la infermeria. En aquests gestos que de vegades semblen petits, però que per a qui els rep poden significar moltíssim.
Al final dediques bona part de la teva vida a altres persones, i això té un valor enorme. És veritat que hi ha dies durs, dies llargs i moments de molt desgast, però també hi ha una gratificació molt profunda quan sents que has ajudat, que has cuidat bé i que has estat on havies de ser. Per això, quan arriba el 12 de maig dia internacional de la infermeria, crec que també és un bon moment per recordar aquesta part tan humana i tan bonica d'aquesta professió.
Una professió sacrificada que necessita vocació
També s'ha de dir clar: és una professió molt sacrificada. No tot és bonic ni fàcil, i qui tria aquest camí ha de saber que hi haurà esforç, cansament i molta entrega. Per això penso que és una feina que s'ha de fer per vocació, perquè quan una professió et demana tant, necessites sentir de veritat que ets al lloc correcte.
Jo personalment estic molt contenta d'haver triat aquesta professió i la tornaria a triar mil vegades més. Però precisament per això sé que no es pot triar a la lleugera. Quan algú busca 12 de maig dia de l'infermer, 12 de maig dia internacional de la infermera o 12 de maig dia de la infermeria, darrere d'aquesta data hi ha molt més que una celebració: hi ha compromís, responsabilitat i una manera de viure la feina molt lligada a allò humà.
Triar una feina que t'agradi per a tota la vida
Crec de veritat que cadascú ha d'intentar triar la carrera que li agradi i la feina que li agradi, perquè al final passaràs moltíssims anys de la teva vida dedicant-t'hi. No es tracta d'idealitzar res, sinó de ser honest amb un mateix. Si et pots dedicar a alguna cosa que t'omple, que et fa sentir útil i amb què connectes, tot canvia. L'esforç hi continua sent, és clar, però es viu d'una altra manera.
En el meu cas, no em veig treballant d'una altra cosa que no sigui infermera, perquè és una professió que m'omple molt. I això dona molta pau. Sentir que has trobat el teu lloc no vol dir que tot sigui perfecte, però sí que, fins i tot els dies difícils, continues sabent per què hi ets.
També està bé canviar de camí
Dit això, també em sembla important dir que no passa res si un dia t'adones que això no era per a tu. De vegades triem amb una idea i després la realitat ens ensenya una altra cosa. I canviar no és fracassar, ni de bon tros. Ningú no està obligat a treballar sempre del mateix ni a quedar-se en un lloc on no se sent bé.
Prendre un altre camí també pot ser una decisió valenta. El que importa és no viure amb la sensació d'estar atrapat. Triar una professió per vocació està molt bé, però escoltar el que un necessita amb el pas del temps també ho està.
Quan sents que has triat el teu lloc
Hi ha persones que, en canvi, senten des de dins que aquest és el seu lloc. Aquesta sensació d'estar on vols estar, que la teva feina té sentit per a tu i que, malgrat el sacrifici, la tornaries a triar, val moltíssim. Per a mi, això és el que passa amb la infermeria.
Quan sents això, entens millor per què aquesta professió pot arribar a ser tan gratificant. No perquè sigui fàcil, sinó precisament perquè t'exigeix molt i, tot i així, et compensa. Perquè cuidar, escoltar i acompanyar també t'acaba omplint a tu.
Un missatge per a qui avui tria infermeria
A tota la gent que avui dia continua escollint aquesta carrera, m'agradaria dir-los que tant de bo la visquin d'una manera tan gratificant com la visc jo. Tant de bo en gaudeixin, aprenguin molt i, sobretot, no perdin mai la part més important: cuidar i escoltar. Això, al final, marca una diferència enorme en la vida dels altres.
Si avui algú pensa en el 12 de maig dia de la infermera o en el 12 de maig dia internacional de la infermeria, m'agradaria que també pensés en totes les coses bones que pot tenir aquesta professió. És sacrificada, sí, però també molt bonica. I quan es fa amb vocació, amb ganes i amb el cor, pot convertir-se de veritat en una feina per a tota la vida.
Descobreix què tens a punt per començar a hemodinàmica i què has de repassar primer: anatomia, ECG, pressions, fàrmacs, sala i radioprotecció. Fer el diagnòstic gratis