Ablació septal: quan es planteja i en què consisteix

Ablació septal: quan es planteja i en què consisteix

Publicat el 14 de maig de 2026 Sara Almahano

Què és l'ablació septal i per què es fa

L'ablació septal és un procediment que es fa a hemodinàmica i que es planteja en pacients en què el problema és al septe, que està engruixit i acaba dificultant la sortida de la sang. No es planteja perquè sí, sinó quan aquest engruiximent provoca una obstrucció i el pacient comença a tenir símptomes que de debò el limiten.

Al capdavall, el que es busca amb l'ablació septal és reduir aquest efecte obstructiu. És una opció que entra en joc quan el quadre clínic no es controla bé i el pacient continua trobant-se malament malgrat el maneig inicial. Per això no parlem d'un procediment aïllat, sinó d'una peça més dins del tractament d'una malaltia de base.

La malaltia de base i com afecta el pacient

La malaltia de base que sol haver-hi darrere d'aquest plantejament és una miocardiopatia que provoca un engruiximent del septe. Aquest engruiximent no és una troballa sense més, sinó que té conseqüències directes en com treballa el cor i en com es troba la persona en el seu dia a dia.

Quan apareix aquesta hipertròfia ventricular obstructiva, al cor li costa més expulsar la sang amb normalitat. I això, a la pràctica, es tradueix en pacients que no toleren bé l'esforç, que noten dolor o pressió al pit i que sovint expliquen que tenen falta d'aire amb activitats que abans feien sense problemes.

El paper de l'engruiximent del septe

El septe engruixit és una part clau del problema, perquè aquest augment de gruix afavoreix l'obstrucció. No és només que el múscul sigui més gruixut, sinó que aquest canvi anatòmic acaba interferint en la dinàmica normal del ventricle i condiciona l'aparició de símptomes. Per això, quan es parla d'ablació septal, el focus és precisament actuar sobre la zona que genera l'obstrucció.

Símptomes que solen portar a valorar aquest procediment

Els símptomes que solen fer que es valori més seriosament aquest procediment són força clars: angina, falta d'aire i àngor. Són pacients que sovint ja arriben amb una clínica que no és puntual, sinó mantinguda, i que els afecta de debò la qualitat de vida.

No parlem només d'una molèstia lleu. Sovint són persones que es fatiguen amb facilitat, que tenen dolor toràcic amb esforços petits o fins i tot amb activitats quotidianes, i aquí és quan es comença a veure que el problema no està ben controlat i que potser cal anar un pas més enllà.

El tractament farmacològic com a primer pas

El primer abordatge, normalment, és el tractament farmacològic. És el més habitual, perquè abans de plantejar una ablació septal s'intenta controlar la simptomatologia amb medicació i veure si el pacient millora amb aquest maneig inicial.

Té sentit que sigui així, perquè no tots els pacients necessitaran un procediment. Si amb el tractament farmacològic disminueixen l'angina, la dispnea o el malestar general, es pot continuar per aquesta línia. El problema ve quan aquesta millora no arriba o es queda curta.

Quan el tractament no és suficient

Hi ha un punt en què el tractament farmacològic es considera fallit o, si més no, insuficient. Passa quan el pacient continua amb símptomes importants tot i estar tractat, per exemple en persones amb una classe funcional NYHA III o IV, en què la limitació ja és evident. És aquí on comença a tenir més pes valorar altres opcions com l'ablació septal.

Quan es planteja l'ablació septal

L'ablació septal es planteja quan ja es veu que el pacient continua simptomàtic, que l'obstrucció continua tenint repercussió i que el tractament farmacològic no acaba d'anar bé. No és una decisió automàtica, però sí una possibilitat real quan la clínica persisteix i la limitació és important.

En aquests casos, l'objectiu és intentar millorar la situació del pacient actuant sobre la causa de l'obstrucció septal. Dit de manera senzilla, es valora quan el problema ja no es resol només amb medicació i cal un abordatge més dirigit per alleujar els símptomes i reduir l'impacte que la malaltia té en la vida diària.

Repassa la vigilància després d'una TAVI, MitraClip o tancament de FOP o orelleta: ritme i conducció, accessos, tamponament, neurologia, medicació i alta. Fer la checklist gratis

Powered by NextBlog